Des de menuts tots hem sentit por a algunes coses. La por és pròpia de la majoria de les persones, està present i convivim amb ella cada dia, tota la nostra vida. També és cert que amb el pas del temps i les experiències vitals anem superant la majoria, sinó totes, les pors que com a éssers humans tenim naturalment, fins i tot la més difícil de superar que sol ser la por a la mort.
Igualment, és cert que es diu que la por es lliure; entenent amb esta frase que cadascú té les seues pors i no tots tenim por a la mateixa cosa ni en la mateixa intensitat (preocupació, por, pànic, horror). Hi ha multitud de factors i de circumstàncies que afecten com es genera i com la sentim.
Ara, el que es veu contínuament és que es juga amb la por. És un joc habitual, quotidià, antic, però sempre present. Tots recordem com des de menuts tal volta ens han acaronat per anar a dormir, amb un conte de por per si venia el llop o si transitàvem per cert bosc on hi havia un perill. Són històries que supose que tracten d’alliçonar perquè la part útil de la por s’active en nosaltres, que estiguem alerta de certs perills, no abaixem la guàrdia, puguem reaccionar de la millor manera per a protegir-nos. Tot molt útil per a un món que, tot i ser molt bonic de viure’l, té els seus riscos.
El que és més lleig és utilitzar el joc de la por permanentment per a aconseguir altres fins diferents del més important a la vida que és viure, deixar viure i gaudir tots d’una bona vida. Que se la utilitze per a dominar a la gent és molt vell, tant com la humanitat. Cada dia ho tenim present i trobar un equilibri entre un grau raonable d’aquest sentiment humà pot dur-nos a la recerca de la seguretat per a sentir-nos millor, però no a ser dominats per altres interessos.
Si alguna cosa ens ha costat molt d’obtindre és la llibertat. Ser lliures és una lluita constant contra els que volen reduir les llibertats, i no deixar-se dominar pels que cada dia juguen amb el temor, és un crit a la vida i a la llibertat.